Gertrude Blanch

Gertrude Blanch
	;
Biografia
Naixement	(pl) Gittel Kaimowitz ; 2 febrer 1897 ; Kolno (Imperi Rus)
Mort	1r gener 1996 (98 anys); San Diego (Califòrnia)
Formació	Universitat Cornell (1932–1935); Universitat de Nova York (1927–1932); institut Eastern District
Tesi acadèmica	Properties of the Veneroni Transformation in S_4 (1936 )
Director de tesi	Virgil Snyder
Activitat
Ocupació	matemàtica, informàtica
Ocupador	Wright-Patterson Air Force Base (1954–1967) ; ElectroData Corporation (1952–1953) ; Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia (1948–1952) ; Mathematical Tables Project (1938–1948) ; Hunter College (1936–1937)
Membre de	Societat Americana de Matemàtiques ; Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències ; Phi Beta Kappa ; Societat de Matemàtiques Aplicades i Industrials ; Mathematical Association of America ; Associació Americana de Dones Universitàries
Obra
Localització dels arxius	Institut Charles Babbage ;
Família
Pares	Wolfe Kaimowitz i Dora Blanc
Premis
	(1964) Federal Woman's Award; (1963) Air Force Exceptional Service Award; (1958) condecoració de la Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica; Membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències ;

Gertrude Blanch (Kolno, 2 de febrer de 1897 - San Diego, 1 de gener de 1996), nascuda com Gittel Kaimowitz, fou una matemàtica americana pionera en computació i anàlisi numèrica.^[1]

Gittel Kaimowitz va néixer a Kolno, a uns 140 km al nord de Varsòvia, tot i que quan ella va néixer aquesta població formava part de l'Imperi Rus. Els seus pares eren Wolfe Kaimowitz i Dora Blanc, fou la filla petita de set germans. El seu pare va emigrar als Estats Units el 1907, i al cap de poc de temps el van seguir, a Nova York, Dora amb Gittel i una altra filla. Gertrude va assistir a l'escola primària i secundària a Brooklyn i es va graduar a l'Eastern District High School el 1914; llavors ja havia canviat el seu nom per la versió americanitzada de Gertrude. Aquest mateix any va morir son pare i es va posar a treballar per poder mantenir la seva mare tot assitint a les classes nocturnes al Washington Square College de la Universitat de Nova York. Es va llicenciar en ciències matemàtiques el 1932 i el 1935 es va doctorar en geometria algebraica per la Cornell University. Publicà els principals resultats de la seva tesi el 1937 en l'American Journal of Mathematics, en un article amb el mateix títol que la seva tesi Properties of the Veneroni transformation in S₄. En aquesta època va canviar legalment el seu nom de Kaimowitz per Blanch, va escollir aquest cognom com una versió americanitzada del cognom de la seva mare. Després d'obtenir el doctorat va treballar durant un any com a professora al Hunter College a Nova York, en substitució d'un membre del cos docent que estava de llicència. Després va treballar com a comptable en una empresa a Manhattan que estava fabricant càmeres fotogràfiques de color.^[2]

Entre el 1938 i 1948 va ser responsable del Projecte de Taules Matemàtiques^[3] (Mathematical Tables Project) del National Bureau of Standards, format per un equip de persones de l'agència Works Progress Administration dedicat a la computació, que calculava taules de funcions matemàtiques.^[4]

Durant la II Guerra Mundial va dirigir un equip de calculistes^[5] que va realitzar centenars de càlculs per als militars, incloent càlculs per al Projecte Manhattan. Va impartir un curs sobre mètodes numèrics entre 1943 i 1945, les notes del qual es consideren un dels primers llibres de mètodes numèrics (Notes for a Class on Numerical Analysis).^[6] Des de 1954 va treballar a l'Institut per a l'Anàlisi Numèrica a UCLA i al Laboratori de Recerca Aeroespacial a Wright-Patterson Base de les Forces Aèries a Dayto, realitzant tasques de gestió i de direcció del personal encarregat dels equips de computació que utilitzaven ordinadors electrònics.

Va publicar una trentena d'articles sobre aproximació de funcions, anàlisi numèrica i funcions de Mathieu. El 1962, va ser elegida membre de l'Associació Americana per a l'Avanç de la Ciència (American Association for the Advancement of Science). El 1964, va rebre el Federal Woman's Award, premi que es dona a les dones que han tingut un servei professional exemplar en el govern dels Estats Units.

Blanch es va retirar el 1967 a l'edat de 69, però va continuar treballar sota un contracte de consultoria per a les Forces Aèries un any més. A partir de llavors es va traslladar a San Diego, on va continuar treballant en solucions numèriques de les funcions de Mathieu fins a la seva mort el 1996; es concentrà en l'ús de fraccions contínues per aconseguir resultats molt precisos en pocs passos. Aquest treball no ha estat publicat.^[7]

El Gertrude Blanch Papers, 1932-1996, estan conservats al Charles Babbage Institut de la Universitat de Minnesota, Minneapolis.

Notes

I. ^{^} Segons la Wikipedia anglesa l'any de naixement difereix entre el 1897 i el 1898.

Referències

↑ «Biographies of Women Mathematicians» (en anglès). Agnes Scott College. Arxivat de l'original el 2020-09-20. [Consulta: 3 febrer 2016].
↑ «Biography of Gertrude Blanch» (en anglès). School of Matemacics University of St. Andrews. [Consulta: 4 febrer 2016].
↑ Grier, David «Gertrude Blanch of the Mathematical Tables Project» (en anglès). Annals of the History of Computing, 9, 4, 1997, pàg. 18-27. DOI: 10.1109/85.627896. ISSN: 1058-6180.
↑ Grier, David Alan «The Math Tables Project of the Work Projects Administration: the reluctant start of the computing era» (en anglès). Annals of the History of Computing, 20, 3, 1998, pàg. 33-50. DOI: 10.1109/85.707573. ISSN: 1058-6180.
↑ Grier, David Alan. When Computers Were Human. Princeton University Press, 2013. ISBN 978-1-4008-4936-9.
↑ «Gertrude Blanch, la abuela del trabajo matemático más citado de toda la historia» (en castellà). Mujeres CONciencia. [Consulta: 4 febrer 2016].
↑ «Gertrude Blanch Papers, 1932-1996» (en anglès). Charles Babbage Institute, University of Minnesota, Minneapolis. [Consulta: 3 febrer 2016].

Enllaços externs

Computer Oral History Collection: Dr. Gertrude Blanch, 1969-1973 Arxivat 2015-09-06 a Wayback Machine.. Smithsonian National Museum of American History.
O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Gertrude Blanch» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.

[1] «Biographies of Women Mathematicians» (en anglès). Agnes Scott College. Arxivat de l'original el 2020-09-20. [Consulta: 3 febrer 2016].

[2] «Biography of Gertrude Blanch» (en anglès). School of Matemacics University of St. Andrews. [Consulta: 4 febrer 2016].

[3] Grier, David «Gertrude Blanch of the Mathematical Tables Project» (en anglès). Annals of the History of Computing, 9, 4, 1997, pàg. 18-27. DOI: 10.1109/85.627896. ISSN: 1058-6180.

[4] Grier, David Alan «The Math Tables Project of the Work Projects Administration: the reluctant start of the computing era» (en anglès). Annals of the History of Computing, 20, 3, 1998, pàg. 33-50. DOI: 10.1109/85.707573. ISSN: 1058-6180.

[Grier2013-5] Grier, David Alan. When Computers Were Human. Princeton University Press, 2013. ISBN 978-1-4008-4936-9.

[6] «Gertrude Blanch, la abuela del trabajo matemático más citado de toda la historia» (en castellà). Mujeres CONciencia. [Consulta: 4 febrer 2016].

[7] «Gertrude Blanch Papers, 1932-1996» (en anglès). Charles Babbage Institute, University of Minnesota, Minneapolis. [Consulta: 3 febrer 2016].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

Registres d'autoritat	WorldCat GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SUDOC (1)
Bases d'informació	MGP (1)